El mas Pagorriaga es troba en un indret qualificat d’Espai d’Interès Naturalistic de Murumendi pels Plans Territorials Parcials de la regió. És a una altura de 700 metres, amb unes vistes paisatgístiques excepcionals amb una talaia des d’on s´albira el mar, la serralada de l’Amboto i la majoria de les muntanyes del sud i nord-oest guipuscoanes, a la falda del Murumendi i en direcció al barranc on comença el biòtop de Beizama, la roureda de més extensió de Gipuskoa. El subsòl càrstic ha creat noves coves, avencs, dolines, fonts i rierols amb cascades. La flora s´enriqueix amb boix grèvol, teixos, faigs, roures, freixes i, en aquests moments, els prats són ben nets gràcies als cérvols. La fauna és també molt variada: senglars, guineus, teixons, gats de muntanya, cabirols i tota classe d´aus, i als rierols, les truites. El mas és de construcció quadrada, amb teulada de dos vessants. Les parets estan construïdes de pedra amb argamassa i l´estructura és de fusta. Es troba totalment renovat, i la part superior (la ganbara) es destina a l’agroturisme: té quatre habitacions, dues sales (una amb llar de foc), dos banys i una cuina. Compta amb 19 hectàrees de terreny, totes al voltant del mas, on hi ha un bosc adult de pi-làrex (d’uns 40-50 anys) amb prats verds per pasturar, grans descampats amb petits bosquets de faigs i roures, i muntanya mixta (de pins, faigs, roures, bedolls, salzes, arços i clarianes) on també hi pasturen els cérvols. La base ramadera la conformen el ramat de cérvols, amb una piràmide d’edat composta de 70 reproductors, 5 mascles adults, cervatells i primals d´un any d´edat (són la base del producte que es comercialitza) i les cries o cervatons nascuts el mateix any. A més, també hi ha algunes ovelles, un ramat de cabres nanes i tot tipus d´aus de corral. Els cérvols s´alimenten principalment de les pastures del mas i, puntualment (a l’hivern o a l’època d’alletament) se’ls porta farratge i cereals (ordi, blat de moro, civada, remolatxa...) perquè es puguin alimentar. El mas s´abasta d’energia solar i eòlica i, com a combustible, es fa servir la llenya.