El caserío

El terme mas (caserío) designa tant la institució econòmica com l'edifici d'habitatge que l'alberga. En sentit econòmic és una institució medieval que es va configurar entre els segles XII i XIII.

Conten que un dia d'estiu un valerós heroi anomenat Sant Martintxiki va aconseguir robar als senyors de la muntanya, els gegants basajaunak, un grapat de llavors de blat i que poc després se les va enginyar per espiar-los mentre conversaven i va aconseguir esbrinar en quina època de l'any convenia sembrar-les.

Aquesta vella llegenda, que Jose Miguel de Barandiarán va escoltar durant la seva joventut a Ataun, narra les peripècies d'una aventura fantàstica que va permetre als bascos descobrir els secrets de l'agricultura, que abans només eren coneguts per les criatures i divinitats del bosc. Robant els secrets als antics déus va ser com els famolencs pastors i recol-lectors bascos van iniciar la seva transformació en pagesos i van inaugurar un llarg cicle cultural que s'estendria fins a la Revolució Industrial.

El mas, com a tipus d'edifici, té una antiguitat màxima de mig mil-lenni. Una peculiaritat que singularitza els masos bascos és que tots tenen nom propi, reconegut per les autoritats i veïns, i habitualment invariable a través de la història.

Però fins i tot més que els cultius, els animals domèstics, i en particular el bestiar boví, es consideraven el símbol de la riquesa del mas i per això se li reservava més de la meitat de la planta baixa de l'edifici. Tot el pis superior estava dedicat al magatzematge.

Es diu que la casa tenia per als bascos un caràcter sagrat de temple familiar. No obstant això, aquest concepte religiós de l'habitatge, molt estès entre els pobles antics, s'ha anat diluint veloçment fins a extingir-se durant l'últim segle.

S'invocava al cel o a altres forces invisibles la protecció de la casa i de la família que hi vivia. La seguretat s'aconseguia col-locant a la casa signes i objectes que actuaven com a talismans protectors.

Durant l'Edat Mitjana els habitatges dels camperols eren barraques de fusta. Els primers masos de pedra van començar a construir-se durant el segle XV, i durant el segle XVI hi va haver una autèntica explosió de nous masos construïts de pedra i fusta. Encara que els masos són edificis de grans dimensions, amb una mitjana de 300 m2 de planta, l'espai que tradicionalment es reservava a la vida familiar era molt reduït. Sempre estava situat a la planta baixa, i només en els últims 150 anys s'han començat a habilitar dormitoris al pis superior. L'habitatge es dividia en dues parts: la cuina, sukaldea, i les alcoves, logelak. La cuina, pròxima a l'entrada, era el cor del mas i l'espai de la paraula; era el lloc on es reunia la família i es rebia al visitant, on a la nit es filava i on durant el dia es "rumiaven" tots els esdeveniments de la vida local.

Era també on es concertaven els matrimonis i on es refugiaven els ritus més ancestrals de la cultura popular basca. Al principi el foc s'encenia sobre una llosa col-locada al centre de la cambra. Més tard es van generalitzar les xemeneies de foc baix amb campana adossada al mur i el segle XX es van imposar les xapes metàl-liques o econòmiques. A cada mas hi havia tres o quatre llits, cadascun amb les seves respectives fundes dobles de lli i no hi faltaven mai diverses arques tallades per a guardar-hi la roba.

Molts eren de tipus cristià, amb els anagrames IHS, i la creu de pedra a la teulada, creuetes beneïdes de fusta a les portes, creus pintades amb calç a les finestres i creus tallades en bigues i llindes. Algunes plantes també tenien virtuts protectores: sobretot el llorer, que amb les seves branques acompanyava el mas des del mateix instant que s'acabava de construir. La flor del card es considerava eficaç per fer fugir els mals esperits i l'arç blanc tenia el poder d'allunyar els llamps.

Els accessoris i adorns artístics del mas són discrets, com correspon a un edifici que al llarg de la història només ha aspirat a fer més suportable la dura vida de la gent de camp. La fascinació que desperta neix al veure sorgir la seva silueta entre la boira, amb el seu volum rotund i les fórmules sòlides, antigues i perdurables. Allà hi ha el mas: l'ancià senyor de les valls.

Autor: Alberto Santana, fragments de la col-lecció BERTAN, publicat per la Dip. Foral de Guipúscoa - Dept. de Cultura

Navegador de recerca d'allotjaments en el plànol
Per paraules:
Província:
Data d'entrada:   
Data de sortida:   
Habitacions:Nº hab.
 
 
Apartaments:Nº apart.
   
Capacitat
Casa sencera:
  
Diseño web Veiss
logo Nekatur
logo Euskadi...made in        logo Diputación Foral de Bizkaia        logo Diputación Foral de Gipuzkoa        logo Diputación Foral de Álava
2007 Nekazalturismoa . Edificio Kursaal - Avda. Zurriola 1 - 20002 Donostia  |  Tel. 902 130 031  |  agroturismo@nekatur.net