El paper de la dona

És difícil imaginar l'agroturisme sense la presència de la dona; ella és l'ànima de la casa, la infatigable formiga treballadora. N'hi ha prou d'apropar-se a una casa que ofereixi aquest tipus de servei per percebre, tot d'una, el toc femení. I és que la relació entre la dona i l'agroturisme, molt profitosa i beneficiosa en general, sempre resulta interessant.

Què ha proporcionat l'agroturisme a la dona del caserío?

Principalment, representa un pas endavant cap al futur. Una guspira d'il·lusió enmig de la crisi que durant tants anys ha castigat l'agricultura. Una nova finestra oberta entre la diversificació dels caseríos, amb què la dona sempre s'ha implicat. Una activitat complementària que incrementi els ingressos i mantingui el caserío amb vida, sense que les seves activitats i els seus productes no corrin cap perill.

El desenvolupament d'aquesta empresa, que no sempre ha de limitar-se a proporcionar allotjament, permet que la dona descobreixi com les tasques que ha anat realitzant amorosament, i sovint per simple diversió poden, fins i tot, produir beneficis. És el cas, per exemple, de l'elaboració i la venda de productes que des de sempre han estat fets principalment per la dona i que en força casos han ajudat a tirar endavant; o la venda d'artesania i altres tipus de serveis. Sempre que la dona hi estigui disposada -i realment en tingui ganes, hi estigui capacitada i la ubicació i les característiques del caserío ho permetin-, l'agroturisme permet desenvolupar diverses activitats simultàniament.

D'altra banda, i malgrat que fins avui no se n'han fet investigacions, des del punt de vista de la situació jurídica i social de la dona, l'agroturisme ha suposat un avenç important.

És ben conegut el problema històric, encara per resoldre, de la manca d'equiparació de la situació de la dona en el caserío amb l'estatus de treballador. Per aquesta situació, i per falta d'una llei que la reguli, en general la dona només és considerada com l'ajudant del titular. Són molt poques les dones que ostenten la titularitat d'un caserío i que gaudeixen de drets socials reconeguts.

Com a conseqüència de les circumstàncies esmentades, la dona es veu envoltada de dificultats a l'hora de trobar el seu lloc en el caserío. Com que es dedica a tantes activitats diferents sense estar especialitzada en cap aspecte concret, la seva identitat, o almenys el reconeixement del seu treball, es dissol com un terrós de sucre.

Sé de molts casos en què l'activitat agroturística ha ajudat la dona a superar aquests problemes i li ha permès de trobar el seu lloc en el caserío.

El que, en tot cas, resulta evident és que aquest cop la dona se sent recompensada per la feina feta (ja que moltes vegades és ella qui l'ha de fer), tant per allò que aporta a l'economia (les altres activitats del caserío amb prou feines generen beneficis) com per la gratitud que la clientela manifesta (factor importantíssim que fomenta l'autoestima i anima a continuar endavant, especialment tenint en compte que l'agricultura ha estat un sector menysvalorat durant molts anys).

L'agroturisme, sempre que es tracti d'una activitat complementària en un caserío, possiblement és una prova clara de tot allò que l'agricultura aporta a la societat: produeix aliments i serveis, preserva el medi ambient i protegeix la cultura i les característiques pròpies de l'agronomia.

El visitant que s'acosta a aquests caseríos i té la possibilitat de veure personalment com l'agroturisme compleix totes aquestes funcions, normalment ho sap valorar. No hi ha res millor que parlar amb les ancianes dels caseríos per adornar-se de l'alegria i les esperances que l'agraïment dels visitants els ofereixen.

Aquesta il·lusió porta, a més, a conrear un altre aspecte important: el de la formació. I és que el desig d'oferir aquest servei de la manera més idònia i perfecta que es pugui anima la dona a aprofundir en altres aspectes, com ara la recuperació del patrimoni, la restauració, la decoració, la jardineria, el paisatgisme, l'alimentació, la cuina, els idiomes, les relacions humanes... tot, des de l'ordre de la casa fins a la psicologia. Aquest aprenentatge, malgrat que suposa una despesa (temps, anades i vingudes, diners...) resulta molt profitós per a la dona.

Des del punt de vista espiritual, i juntament amb l'esmentat enriquiment cultural, caldria fer al·lusió a la xarxa de relacions que es va teixint; no només amb els visitants-clients, sinó fins i tot entre els mateixos agricultors implicats en aquesta activitat. Cal mantenir relacions solidàries, ajudar-se mútuament, aprendre els uns dels altres i organitzar-se per tal de poder continuar endavant.

Però que rep l'agroturisme de la dona?

Per començar, és evident que al capdavant d'una iniciativa d'aquesta mena normalment hi ha un caserío habitat per una família els membres de la qual contribuiran, cadascú segons les seves possibilitats, a oferir un servei tan complet com es pugui. De vegades serà l'home qui assumeixi més responsabilitat, però com que sovint aquesta activitat està a les mans de les dones, és a aquestes a qui em referiré, tot basant-me en els casos que conec, sense partir de dades científiques.

Darrere dels milers de detalls que fan que una estada resulti agradable i sovint inoblidable, generalment hi ha una dona. És tradicional l'hospitalitat del poble basc, que acull el visitant com si fos un membre més de la família i procura que se senti, més que en un hostal, com a casa.

És evident que l'agroturisme no és un hotel; és, si més no, diferent. Es tracta d'ensenyar i compartir el que tenim de millor: la geografia, els bells paratges, la gastronomia, la història, els costums, tot allò que tingui un interès artístic o arqueològic, activitats d'oci...; en resum, la nostra pròpia cultura i identitat. Gairebé en totes les relacions amb els turistes sol haver-se de tractar algun d'aquests temes, fins i tot , de vegades, amb mestria. Per això, es pot afirmar que totes les persones que es dediquen a l'agroturisme es converteixen, en dur a terme aquesta tasca, i sense sortir de casa, en ambaixadors d'Euskal Herria.

Tanmateix, hi ha altres feines per fer, com per exemple condicionar, embellir i cuidar el caserío i el seu entorn. Lamentablement, a causa de la manca de formació, d'altres tipus d'interessos o de la falta de sensibilitat, aspectes tan valuosos com l'arquitectura o les eines dels caseríos han patit un deteriorament considerable. Moltes dones, preocupades per aquests aspectes, fan tot el que poden per conservar i recuperar aquests valuosos objectes. En tot cas, és d'agrair l'esforç que les cases rurals han fet per recuperar les eines que donen fe de la identitat i de la història del caserío basc, i per tenir cura de la decoració de la casa i dels voltants, ja que també aquests aspectes testimonien l'amor per un país i per una determinada forma de vida. Pertot arreu es poden observar paratges, jardins, balcons i racons cuidats amorosament que reflecteixen la bellesa interior de les dones.

La dona, a més, intentarà conquistar el client amb menges exquisides. Sigui per esmorzar, per dinar o per sopar, i sense oblidar la seva condició de baseritarra, li oferirà els millors productes de la terra i de la ramaderia basca, amb la qual cosa farà que els turistes apreciïn la nostra estesa cultura gastronòmica.

És possible que la lectura d'aquestes línies faci pensar a algú que l'agroturisme i les cases rurals estan envoltades d'un halo de color rosa. Això no obstant, sempre s'hi poden trobar peròs. Ben segur que no tota la meva exposició s'ajusta a la realitat de les iniciatives que s'estan duent a terme. No hem d'oblidar que algunes cases, després d'haver invertit grans dosis d'il·lusió i sumes abundants per oferir aquestes activitats, reben menys clients del que esperaven. Tant de bo aquestes línies serveixin per fomentar l'oferta turística, perquè en tots els paratges hi ha coses belles que val la pena veure.

També hi ha dones que, sigui perquè no va ser seva la idea d'involucrar-se en l'agroturisme, sigui perquè s'haurien estimat més organitzar el caserío d'una altra manera, veuen aquesta activitat com una càrrega que s'afegeix a les tasques que ja feien abans. Evidentment, la relació entre l'agroturisme i la dona presenta múltiples i molt diverses cares. Tot i que en aquesta redacció he mirat d'exposar només les més destacables, no tinc cap dubte que a partir de les experiències de les persones que han visitat aquests caseríos es podria escriure un llibre sencer; de manera que tot just hem començat.

(Maite Aristegi-Nekazalturismoa)

Navegador de recerca d'allotjaments en el plànol
Per paraules:
Província:
Data d'entrada:   
Data de sortida:   
Habitacions:Nº hab.
 
 
Apartaments:Nº apart.
   
Capacitat
Casa sencera:
  
Diseño web Veiss
logo Nekatur
logo Euskadi...made in        logo Diputación Foral de Bizkaia        logo Diputación Foral de Gipuzkoa        logo Diputación Foral de Álava
2007 Nekazalturismoa . Edificio Kursaal - Avda. Zurriola 1 - 20002 Donostia  |  Tel. 902 130 031  |  agroturismo@nekatur.net